Durant aquest període es produeix l'expansió de Roma. La civilització romana es va extendre per tot el Mediterrani. Les terres conquerides van rebre un tracte diferent depen la seva conquesta. En alguns casos els territoris conquerits es van convertir en una colònia. En aquest casos la terra era annexionada, dividida i repartida entre els ciutadans romans. En altres ocasions, Roma va arribar en una aliança basada en l'ajuda militar. Roma també va adoptar com a ciutadans els habitants conquerits i, en aquest cas, aquestes comunitats quedaven integrades a l’esfera de influència romana. D'aquesta manera, l'idioma i la cultura és va estendre primer per Itàlia i després per la resta de territoris conquerits, això s'anomena la romanització.
La expansió de Roma va tenir diferents etapes: -Conquesta d'Itàlia (509-275 a.C.) -Guerres Púniques (264-146 a.C.) -Conquesta de Grècia (146 a.C.) -Guerres d'Hispània, caiguda de Numancia (138-133 a.C.) -Conquestes de Juli Cèsar (58-49 a.C.)
Conquesta d'Itàlia:
Durant el primers anys, mitjançant una combinació de guerra i diplomàcia els exèrcits civils de la Repùblica van sotmetre primer el Laci i després a la resta de la península Itàlica. Les guerres més importants van ser contra els samnites, que vivien al sud de la península. I la derrota de la ciutat grega de Tàrent, a l'any 280 a.C. que va posar fia a la conquesta de la península.
Domini del Mediterrani:
Un cop conquerida Itàlia, el principal objectiu dels romans va ser el Mediterrani. Dominar el Mediterrani suposava tenir el control sobre les principals vies de comerç, una de les fonts de riquesa més importants. En el seu afany expansionista es van enfrontar contra altres pobles que es negaven a ser ocupats i Roma va tindre que participar en varies guerres com les púniques.
Les guerres Púniques (264-146 a.C.):
L'any 265 a.C.la potència més important era Cartago, una cuitat del nord d'Àfrica fundada pels fenicis. Era un poble comerciant i fins i totvan arribar a ser amics amb Roma. Però en 264 a.C. es van enfrontar en les guerres púniques.
Primera guerra Púnica (264-241 a.C.):
La primera guerra púnica va començar perquè Roma va donar l'ajut a Messina i Cartago a Sirausca per controlar Sicília. Roma va guanyar el combat i va imposar dures indemnitzacions als cartaginesos.
Segona guerra Púnica (218-201 a.C.):
La derrota de la primera guerra va trastocar l'imperi cartaginès, que la pensava compensar amb els control de les costes d'Hispània riques en or i plata. Roma estava preocupada pel desenvolupament creixent de Cartago per aquest motiu van entrar a Hispània en 218 a.C. Així va començar la seva conquesta. De les tres guerres, aquesta va la més gran. Els romans es pensaven que la guerra només es desenvoluparia a la Península Ibérica però la ordre d'Anníbal d'envair Roma va fer que tot anés diferent del previst. La batalla de Zama, l'any 202 a.C. va donar la victòria a Roma i el fina de la segona guerra púnica. Les negociacions van permetre que Cartago conserves el territori africà abans de la guerra, i Roma va obtenir totes les terres d'ultramar. Les negociacions també van permetre que Roma es quedés amb tota la flota.
Tercera guerra Púnica (149-146 a.C.):
La tercera guerra va ser la més polèmica per les divisions dels senat. Roma volia acabar definitivament amb Cartago perquè ningú no li fes sombra. Però si atacava trencava la seva treva i per això necessitaven una excusa per poder iniciar la ofensiva. Aquesta excusa la va proporcionar la comissió encarregada de vigilar que Cartago cumplís els trcatats. Ells digueren que Cartago s'estava tornant a rearmar. Per aquest motiu, Roma amb un atac directe va arrasar Cartago definitivament.
Conquesta de Grècia:
El mateix any que Cartago va ser derrotada, també va ser conquerida Corint. Aquesta conquesta va va suposar l'eliminació de la ultima polis grega. A partir d'aquest moment el poder romà es va estendre des de la costa atlàntica d'Hispània fins a l'Àsia menor.
Guerres a Hispània. Caiguda de Numancia:
L'any 138 a.C. van tenir lloc un seguit de revoltes polítiques en co ntra de Roma. Es va aguditzar la rebel·lió a Hispània per part de les tribus de Numància. Foren molt difícils de sotmetre. Numància fou assetjada i després fou arrasada. Amb la conquesta de Numància gairebé la totalitat de la Península Ibérica va sucumbir al control dels romans. Però no va ser fins a l'emperador August que la Península fou dominada completament.
La guerra civil(49-45 a.C.): Cèsar organitzà l'estructura administrativa de la nova província que havia annexionat de la República. Però els seus enemics polítics al senat de Roma intentava desposseir-lo de l'exercit i del càrrec, ja que tenien por del poder i la fama que estava adquirint. Cèsar estava obligat a tornar a Roma perquè s'esgotava el seu càrrec com a governador de les províncies conquerides. Però també era concien que si entrava a la capital seria jutjat i exiliat ja que quan una persona perdia el seu càrrec polític, se la podia jutjar com un ciutadà normal. Cèsar va intentar aconseguir un altre càrrec públic per evitar ser jutjat, però els seus enemics l'hi van negar. Aquest i altres factors com l'ambició política el van portar a desafiar les ordres senatorials. Va decidir entrar a Roma amb el seu exèrcit l'any 49 a.C. Juli Cèsar va guanyar la guerra civil i va passar a dominar la República romana . La Segona Guerra Civil (43-42 a.C.)
En aquest enfrontament s'hi van enfrontar els partidaris de Cèsar i els seus assassins.
Els defensors de César estaven liderats per Octavi, que juntament amb Marc Antoni i Lèpid van formar el segon triumvirat i es van repartir els territoris de la República. La va guanyar els partidaris de Cèsar a la batalla de Filipos.
La Tercera Guerra Civil ( 32-331 a.C.) Marc Antoni i Octavi van lluitar per monopolitzar el poder de Roma. La faraona egípcia Cleòpatra, que anteriorment havia estat amb Juli Cèsar, aquesta vegada es va unir a Marc Antoni. La batalla final de la tercera guerra civil va tenir lloc el setembre del 31 a.C. a Actium, a la costa grega. Va ser una batalla naval en la qual Octavi va sortir victorios.
Expansió romana:
Durant aquest període es produeix l'expansió de Roma. La civilització romana es va extendre per tot el Mediterrani. Les terres conquerides van rebre un tracte diferent depen la seva conquesta.En alguns casos els territoris conquerits es van convertir en una colònia. En aquest casos la terra era annexionada, dividida i repartida entre els ciutadans romans.
En altres ocasions, Roma va arribar en una aliança basada en l'ajuda militar.
Roma també va adoptar com a ciutadans els habitants conquerits i, en aquest cas, aquestes comunitats quedaven integrades a l’esfera de influència romana.
D'aquesta manera, l'idioma i la cultura és va estendre primer per Itàlia i després per la resta de territoris conquerits, això s'anomena la romanització.
La expansió de Roma va tenir diferents etapes:
-Conquesta d'Itàlia (509-275 a.C.)
-Guerres Púniques (264-146 a.C.)
-Conquesta de Grècia (146 a.C.)
-Guerres d'Hispània, caiguda de Numancia (138-133 a.C.)
-Conquestes de Juli Cèsar (58-49 a.C.)
Conquesta d'Itàlia:
Durant el primers anys, mitjançant una combinació de guerra i diplomàcia els exèrcits civils de la Repùblica van sotmetre primer el Laci i després a la resta de la península Itàlica.Les guerres més importants van ser contra els samnites, que vivien al sud de la península. I la derrota de la ciutat grega de Tàrent, a l'any 280 a.C. que va posar fia a la conquesta de la península.
Domini del Mediterrani:
Un cop conquerida Itàlia, el principal objectiu dels romans va ser el Mediterrani.Dominar el Mediterrani suposava tenir el control sobre les principals vies de comerç, una de les fonts de riquesa més importants.
En el seu afany expansionista es van enfrontar contra altres pobles que es negaven a ser ocupats i Roma va tindre que participar en varies guerres com les púniques.
Les guerres Púniques (264-146 a.C.):
L'any 265 a.C.la potència més important era Cartago, una cuitat del nord d'Àfrica fundada pels fenicis. Era un poble comerciant i fins i totvan arribar a ser amics amb Roma. Però en 264 a.C. es van enfrontar en les guerres púniques.Primera guerra Púnica (264-241 a.C.):
La primera guerra púnica va començar perquè Roma va donar l'ajut a Messina i Cartago a Sirausca per controlar Sicília.Roma va guanyar el combat i va imposar dures indemnitzacions als cartaginesos.
Segona guerra Púnica (218-201 a.C.):
La derrota de la primera guerra va trastocar l'imperi cartaginès, que la pensava compensar amb els control de les costes d'Hispània riques en or i plata. Roma estava preocupada pel desenvolupament creixent de Cartago per aquest motiu van entrar a Hispània en 218 a.C. Així va començar la seva conquesta.De les tres guerres, aquesta va la més gran. Els romans es pensaven que la guerra només es desenvoluparia a la Península Ibérica però la ordre d'Anníbal d'envair Roma va fer que tot anés diferent del previst.
La batalla de Zama, l'any 202 a.C. va donar la victòria a Roma i el fina de la segona guerra púnica.
Les negociacions van permetre que Cartago conserves el territori africà abans de la guerra, i Roma va obtenir totes les terres d'ultramar. Les negociacions també van permetre que Roma es quedés amb tota la flota.
Tercera guerra Púnica (149-146 a.C.):
La tercera guerra va ser la més polèmica per les divisions dels senat. Roma volia acabar definitivament amb Cartago perquè ningú no li fes sombra. Però si atacava trencava la seva treva i per això necessitaven una excusa per poder iniciar la ofensiva.
Aquesta excusa la va proporcionar la comissió encarregada de vigilar que Cartago cumplís els trcatats. Ells digueren que Cartago s'estava tornant a rearmar. Per aquest motiu, Roma amb un atac directe va arrasar Cartago definitivament.
Conquesta de Grècia:
El mateix any que Cartago va ser derrotada, també va ser conquerida Corint.Aquesta conquesta va va suposar l'eliminació de la ultima polis grega. A partir d'aquest moment el poder romà es va estendre des de la costa atlàntica d'Hispània fins a l'Àsia menor.
Guerres a Hispània. Caiguda de Numancia:
L'any 138 a.C. van tenir lloc un seguit de revoltes polítiques en co ntra de Roma. Es va aguditzar la rebel·lió a Hispània per part de les tribus de Numància. Foren molt difícils de sotmetre. Numància fou assetjada i després fou arrasada. Amb la conquesta de Numància gairebé la totalitat de la Península Ibérica va sucumbir al control dels romans. Però no va ser fins a l'emperador August que la Península fou dominada completament.La guerra civil(49-45 a.C.):
Cèsar organitzà l'estructura administrativa de la nova província que havia annexionat de la República. Però els seus enemics polítics al senat de Roma intentava desposseir-lo de l'exercit i del càrrec, ja que tenien por del poder i la fama que estava adquirint.
Cèsar estava obligat a tornar a Roma perquè s'esgotava el seu càrrec
com a governador de les províncies conquerides. Però també era concien que si entrava a la capital seria jutjat i exiliat ja que quan una persona perdia el seu càrrec polític, se la podia jutjar com un ciutadà normal.
Cèsar va intentar aconseguir un altre càrrec públic per evitar ser jutjat, però els seus enemics l'hi van negar. Aquest i altres factors com l'ambició política el van portar a desafiar les ordres senatorials. Va decidir entrar a Roma amb el seu exèrcit l'any 49 a.C. Juli Cèsar va guanyar la guerra civil i va passar a dominar la República romana .
La Segona Guerra Civil (43-42 a.C.)
En aquest enfrontament s'hi van enfrontar els partidaris de Cèsar i els seus assassins.
Els defensors de César estaven liderats per Octavi, que juntament amb Marc Antoni i Lèpid van formar el segon triumvirat i es van repartir els territoris de la República. La va guanyar els partidaris de Cèsar a la batalla de Filipos.
La Tercera Guerra Civil ( 32-331 a.C.)
Marc Antoni i Octavi van lluitar per monopolitzar el poder de Roma. La faraona egípcia Cleòpatra, que anteriorment havia estat amb Juli Cèsar, aquesta vegada es va unir a Marc Antoni. La batalla final de la tercera guerra civil va tenir lloc el setembre del 31 a.C. a Actium, a la costa grega. Va ser una batalla naval en la qual Octavi va sortir victorios.